Les declaracions fetes ahir pel cap de Govern, Xavier Espot, en les quals posava sobre la taula la possible implantació d'una vinyeta per als vehicles estrangers que entressin a Andorra, no han sigut del tot acceptades per l'eix comercial de segona línia del país. Així ho expressa a EL PERIÒDIC la presidenta de l'Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres, Rosa Pascuet, qui ha incidit en un perjudici per al sector: "Els comerços de segona línia vivim dels clients d'Andorra i de les rodalies, i encara que els diners a pagar per passar la frontera siguin pocs, ens sembla malament", indica. I és que segons Pascuet, molts veïns de la Seu d'Urgell, Organyà o inclús Oliana venen a fer determinades compres a Andorra, en ser "una destinació propera i on poden trobar productes que als seus pobles no".

La presidenta de l'entitat, però, sí que no descarta poder impulsar aquesta vinyeta en un futur, emfatitzant la necessitat d'una primera implantació a Europa. "Hauríem de fer que fos més impositiu a Europa perquè a la gent no li semblés malament", apuntala, recalcant que l'efecte de pagar una petita quantitat actualment perjudicaria el petit comerç andorrà. "Això no vol dir que en un futur no s'hagi de fer, però nosaltres vivim de la gent de fora i serem els més perjudicats", continua.

En una línia semblant es mostra el president de l'Associació d'Empreses d'Allotjament Turístics (AEAT), Àlex Ruiz, qui tot i afirmar que la vinyeta no afectarà directament el seu sector, sí que es tracta d'una iniciativa criticable en molts aspectes: "L'únic país que conec que fa la vinyeta és Suïssa, i funciona molt bé perquè tenen unes infraestructures molt bones", explica, posant a tall d'exemple el fet de comptar amb una bona autopista, un bon trànsit i una bona velocitat. "Si paguen uns diners per venir, no compren res al país i després per creuar la frontera es troben amb dues hores i mitja de cua, està clar que no tornaran", pondera, tot lamentant-se per una situació en què l'Executiu "no deixa de posar més pedres sobre el camí". 

Tanmateix, per a Pascuet el cost de la vinyeta sí que s'hauria d'aplicar a tots aquells excursionistes que venen al país amb les seves pròpies roulettes o caravanes. Tal com aquesta expressa, es tractarien d'uns vehicles "que embruten i fan servir les nostres muntanyes", argumentant la seva discussió en què els visitants que fan ús d'aquest tipus de transports no s'allotgen a cap hotel i, per tant, ometen la taxa a pagar en els allotjaments turístics del país. 

Davallada de les vendes i reinvenció dels productes

La presidenta dels comerciants de Riberaygua i Travesseres manifesta, a més, una davallada de les vendes en els comerços de segona línia a causa de la situació actual per la qual travessen molts clients: "El nostre turista no arriba a finals de mes i no pot fer les mateixes despeses que feia abans", tot indicant que es tracta d'una realitat que també es viu en altres ciutats com Barcelona o Lleida. "Cada dia ens reinventem en els productes i en la manera de vendre", continua Pascuet, destacant l'existència de les grans superfícies com una de les altres causes principals d'aquesta problemàtica.

"La compra en línia ha fet que tot canviï, és tan estressant que no sé fins a quin punt ho podrem resistir", emfatitza, a més d'assegurar que a banda de la feina ja establerta dins de la botiga en qüestió, els petits comerciants es veuen també amb l'obligatorietat de ser ells mateixos qui vagin a buscar els clients. Qüestionada en termes de xifres i com aquestes podrien variar en funció de la implantació o no de la vinyeta, Pascuet es mostra clara: "Les xifres les tenen les grans superfícies, que són les que només veuen un número. Nosaltres veiem a les persones". 

Finalment, Pascuet esmenta una altra situació que també preocupa greument als petits comerciants i que es podria veure agreujada amb la nova mesura de Govern: la falta d'un relleu generacional. "Els comerciants són d'edats prejubilades i molts estem vivint els últims moments de la nostra vida comercial", afegint que la gent jove del país "no té el sacrifici de ser un comerciant autònom, que és estar pendent del teu negoci els set dies de la setmana". Així i tot, la presidenta es mostra esperançada i afirma no creure que el comerç de segona o tercera línia arribi a desaparèixer del tot: "Sempre quedarà l'especialitzat, nosaltres donem una fiabilitat d'un bon producte, encara que et pesi a la butxaca", finalitza.